L’enigma de la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial porta entre nosaltres més de 70 anys. Com a pensadors digitals que som, creiem que és la nostra obligació entendre-la, comprendre-la i… fer-ne ús a favor nostre? Quines implicacions té el fet que categoritzem alguna cosa “artificial” com “intel·ligent”? Hi ha molt debat en l’actualitat sobre l’ús de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA), però… què és realment la IA?
La RAE defineix la IA com la “disciplina científica que es dedica a crear programes informàtics que executen operacions comparables a les que realitza la ment humana, com l’aprenentatge o el raonament lògic.”
En les últimes dècades, la IA ha acaparat notícies i titulars per fets tan “sobrehumans” com guanyar al mític jugador d’escacs Gari Kasparov el 1997, establir les bases d’un dels majors referents sobre l’actual aprenentatge automàtic (Siri i Cortana) o, més recentment, realitzar obres d’art digitals increïbles o textos dignes d’un bon redactor.
Alguns usos de la IA
Els usos de la IA són també diversos, tant per sectors com per les seves aplicacions:
?️ En la indústria pesant, els robots compleixen amb aquelles tasques que els humans no poden, ja sigui per força o per perillositat.
? En el Servei d’Atenció al Client, els chatbots han permès mantenir un servei ininterromput pel consumidor, que té la possibilitat de resoldre els seus dubtes a través d’aquest bot.
?️ En el món dels jocs, des del clàssic Furby fins als videojocs hiperrealistes, l’aprenentatge dels personatges NPC (Non-playable character) provoca que aquests s’adaptin al comportament del jugador segons les seves accions, sense seguir els mateixos moviments programats com es feia antigament.
? En el sector automobilístic, amb Tesla com a referent amb els seus vehicles autònoms. Aquest últim cas és un dels que més debat ha generat en els darrers anys, ja que la IA va fallar, i aquest error va tenir repercussions en danys físics per a éssers humans.
La fiabilitat de la IA
És aquí, entre altres aspectes com la moral o el nivell de dependència que tenim de les màquines (pel·lícules com Yo, Robot (2004), ens donen una visió més que pessimista a l’hora de respondre a aquesta qüestió), on es genera un dels principals debats que envolta la intel·ligència artificial: fins a quin punt hem de confiar en la IA?
S’han vist grans encerts, però també errors que no s’obliden fàcilment (chatbots proclamant proclames nazis, màquines automàtiques perdent el control…).
La realitat, avui dia, és que la IA aprèn a unes velocitats estratosfèriques, però segueix necessitant d’una gestió i control per part de l’ésser humà que li resta un cert marge d’automatització.
I, en aquest punt, us proposem que llanceu la vista enrere en aquest breu post i us pregunteu: ¿haurà escrit aquest article una persona de l’equip de contingut de Jelliby o hauran recorregut a una de tantes eines basades en l’ús de la IA per redactar? Fins a quin punt la personalització i humanització d’un text és palpable en un escrit?
Deixarem una finestra oberta al dubte. Potser, en les properes publicacions, serà més evident la resposta.